Ara, que caigué es fer sol roent
que cau la nit, i el fosc mar, innocent
cessa es bru mantell, assossegat
orfe de llum, merament desolat.
Potser no fou el trist plor que t’omplí
l’olor fresc, suau de sa verda pinassa,
enamores amb ton color marí
ta bellesa és molt més que una bassa.
Com cada foll estiu a la Costa Brava,
excursions a cales de pescadors,
Sa Tuna, Sa Riera i Aiguablava,
hom deixa rendit Begur al seu dors.
Tes platges llargues i llises i lluents,
deixen ton color d’estiu a la pell
La Fosca, Cala Canyers o el Castell,
Palamós i tots els petits moments.
Cases blanques vesteixen el paisatge,
acompanyen al blau mar cristal·lí
Cala Pedrosa, Marquesa i El Pi,
Tamariu, una serena imatge.
Foren els llargs, trencats camins de Ronda,
les daurades cales de pedra onda
El Golfet, El Canadell o Cap Roig,
Calella de Palafrugell fa goig.
En les darreres, dolces nits d’estiu
amor efímer, tendre, afectiu
Sa Cova, Sa Rovira i Belladona
Platja d’Aro, ara, ja m’abandona.
Ja bufa la salvatge Tramuntana,
el mar desperta feroç, enfadat
l’estiu ens abandona a desgana,
Dolça Brava, un paradís amat.
Paula i David Almécija
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada